Joan Olivé, també anomenat "Joan tio bo", de petit únic fan de Pau Carles i únic ésser a la terra que recordarà el seu in-
commensurable hit "heylolaha", es va fer gran i incomprensiblement es convertí en una persona gairebé normal. No pot
tocar una guitarra que no sigui la seva, la "guitarra plateá", una guitarra vella i atrotinada que ell fa sonar com els àngels,
una mania com una altra, una mania senzillament genial.
En Joan de seguida es creà una fama entre els amics a costa de compondre'ls cançons d'aniversari (entre les quals a desta-
car la que va compondre pel singular César Orozco, titulada "César Orozco"), sense saber que amb aquesta pràctica en-
trava dins d'una roda que, per desgràcia per ell, no té final.
Va seguir els passos del seu germà gran formant duet amb Damià Capella, músic polifacètic que toca saxo, baix i bateria
indistintament. A aquesta època pertany, entre d'altres, un gran hit: "Temps buit". Però les coincidències no acaben aquí,
en Joan també va compondre les cançons de dos musicals: "El musical Van Gogh" i "Johnny Pingpong", ambdues obres
magistrals escrites per Roc Olivé (també conegut com Roc Dinosaurio Frankfurt, un altre geni del qual no parlarem aquí
doncs requeriria una pàgina web apart o dues) .