Pau Olivé, també anomenat "el niño cantor del Poblenou", ja de petit apuntava grans dots per la "canción ligera". Triomfà
a 5è B amb el seu primer hit "Pobre profe", dedicat al professor més temut dels alumnes de l'Escola Voramar, centre
d'estudis on en Pau aprovà el graduat amb un B alt.

A l'institut s'ajuntà amb Carles Salvadó, que tenia setè de piano i tots els cursos anteriors, i crearen un grup el nom del
qual, sent encara avui dia una incògnita, quedà en Pau Carles. La formació de Pau Carles, com és de suposar, era:
Carles al piano i Pau al baix, però a falta d'un baix, Pau Olivé acabà tocant la guitarra amb un sol dit com si fos un baix,
un tic que mai més corregiria, un tic senzillament genial. La col·laboració entre Pau i Carles donà grans fruits, per desgrà-
cia poc coneguts pel gran públic; a destacar la seva obra magna "El professor dinamita", musical inspirat en el film de
Jerry Lewis, "El professor chiflado", que es va representar al Centre Moral i Cultural del Poblenou i immediatament des-
prés va caure injustament a l'oblit.